El Romanticisme es un període que transcorre durant el segle XIX.
El Romanticisme sent fascinació per tot allò que és llunyà, màgic o irreal.
La música ocupa un lloc d’honor en aquest període ja que és la més abstracta i intangible de les arts.
L’artista romàntic és individualista: utilitza l’art per expressar les seves idees i sentiments personals.
Pel que fa a les característiques musicals el més destacat és:
1.Predomini de la melodia: melodies belles i apassionades.
2.Ús del ritme de manera molt flexible: tempo rubato.
3.Gran riquesa defectes dinàmics: ús constant de crescendos i diminuendos, al costat d’espectaculars contrastos entre fortíssimo i pianíssimo.
4.L’orquestra creix: adquireixen protagonisme els instruments de vent-metall. El piano és el protagonisme.
5.Neixen noves formes vocals com el lied i obrers breus per a piano com: nocturns, estudis, balades i valsos.
Els compositors més destacats són: els alemanys L.V.Beethoven que està a cavall entre el classicisme i el romanticisme; F.Schubert, autor de nombrosos lieder i J. Brahms molt conegut pel Wiegenlied o Cançó de bressol i ell polonés F. Chopin, el mestre del piano.
Pel que fa als compositors d’operes tenim: Verdi, autor de la Traviata; Puccini, autor de La Boheme; Rossini, autor del Barber de Sevilla o el francés Bizet autor de Carmen. L’alemany Wagner autor de la famosa cavalcada de Les walquíries.
